1. ACUPUNTURA

L’acupuntura és una especialitat terapèutica que forma part de la Medicina Tradicional Xinesa, la qual és un model mèdic complet que conté un sistema de pensament teòric i pràctic avalat per 3000 anys d’experiència. En la Medicina Tradicional Xinesa existeixen altres tècniques de tractament com són la fitoteràpia ( tractament amb plantes), el massatge ( Tui Na) i el Qi Gong ( gimnàstica energètica).

Els primers textos escrits es recopilaren al segle III a.C, Huang Di Nei Jing, i feien referència a coneixements que existien en l’època de la dinastia Xia ( 2853-1766 a. C).

El Taoísme és l’escola de pensament que més ha influït en la Medicina Tradicional Xinesa i és la filosofia del qui cultiva la seva pròpia vida seguint els principis del Tao que són fer les coses de forma espontànea, sense forçar la naturalesa i seguint el fluxe natural dels aconteixements.

La Medicina Tradicional Xinesa considera la salut com un estat d’equilibri que es mantén per la capacitat de l’organisme d’adaptar-se a les modificacions de l’entorn, descriu el cos humà com un sistema biològic animat per un fluxe continu de Qi o energia que recorre l’organisme a través d’uns canals o meridians, formant una xarxa energètica que regula les funcions del òrgans. Quan es produeix un transtorn en aquesta xarxa i es prolonga en el temps, apareix la malaltia.

El diagnòstic es realitza a partir de l’interrogatori detallat del pacient, l’examen de la seva llengua i la palpació dels polsos.

El tractament principal és l’estimulació dels punts d’acupuntura amb la inserció d’agulles filiformes de metall que es deixen implantades uns vint minuts i després són retirades i rebutjades. També és fan servir tècniques associades com és l’auriculopuntura, la digitopressió, aplicació de moxes, ventoses, electroestimulació, cromoestimulació o altres.

La sabiduria antiga xinesa observava les relacions entre l’interior i l’exterior i descriviren com podien mesurar els canvis interns a partir de modificacions observables a fora, com són l’aspecte de la llengua i la qualitat dels polsos.
Deduïren que el Qi es mou per l’organisme seguint un ritme precís afectant per igual els òrgans i les estructures internes, com les emocions i el psiquisme.

El Qi en superficie s’organitza a traves dels canals energètics on es troben els punts d’acupuntura. Un punt d’acupuntura és una zona de 2 mm de diàmetre i és una zona de baixa resistència elèctrica a la pell.
Cada punt té una ressonància amb un moviment intern. Quan hi ha una alteració funcional en l’estructura física, no associada a patologies orgàniques irreversibles, l’estimulació del punt permet reequilibrar la funció alterada. En el cas que la lesió és irreversible, l’acupuntura pal.lia els símptomes. En el camp emocional l’acupuntura és molt útil perque permet alliberar moltes tensions emocionals.

CAMP DIGESTIU
Aftes orals. Gingivitis. Halitosis. Dispepsia. Epigastralgia. Nàusees i vòmits. Diarrea aguda i crònica. Distensió abdominal. Restrenyiment. Colon irritable. Fisura anal. Hemorroides.

CAMP CARDIOVASCULAR
Palpitacions. Insuficiència cardíaca. Edemes. Alteració de la circulació venosa. Malaltia de Raynaud. Úlceres d’estasi.

CAMP GINECOLÒGIC
Síndrome premenstrual. Dismenorrea i alteracions del cicle menstrual. Síndrome menopàusica. Endometriosis. Quist d’ovari. Esterilitat funcional. Infeccions genitals externs. Mastopatia fibroquística.

CAMP RENAL I UROLÒGIC
Còlic nefrític. Cistitis aguda o de repetició. Enuresis. Incontinència urinària. Prostatitis crònica.

CAMP OFTALMOLOGIC
Conjuntivitis aguda i de repetició. Sequetat ocular.

CAMP NEUROLÒGIC
Migranya. Neuralgia. Paràlisis facial. Tremolor distal. Polineuritis.

CAMP PSÍQUIC
Ansietat. Estrés. Insomni. Depressió. Irritabilitat.

CAMP REUMATOLÒGIC I TRAUMATOLOGIA
Cervicalgia. Dorsalgia. Lumbalgia. Ciatàlgia. Trocanteritis. Condritis costal. Tendinitis. Síndrome del túnel carpià. Coccigodinia. Contractures.

CAMP DERMATOLÒGIC
Urticària. Prurit. Neurodermatitis.

CAMP ENDOCRÍ/ MED. GENERAL
Astenia. Mareig ortostàtic. Vertígen. Pesadesa corporal. Alteracions hormones tiroidees. Retràs del creixement.