L’acupuntura és una especialitat terapèutica que forma part de la Medicina Tradicional Xinesa, la qual és un model mèdic complet que conté un sistema de pensament teòric i pràctic avalat per 3000 anys d’experiència. En la Medicina Tradicional Xinesa existeixen altres tècniques de tractament com són la fitoteràpia ( tractament amb plantes), el massatge ( Tui Na) i el Qi Gong ( gimnàstica energètica).

Els primers textos escrits es recopilaren al segle III a.C, Huang Di Nei Jing, i feien referència a coneixements que existien en l’època de la dinastia Xia ( 2853-1766 a. C).

El Taoísme és l’escola de pensament que més ha influït en la Medicina Tradicional Xinesa i és la filosofia del qui cultiva la seva pròpia vida seguint els principis del Tao que són fer les coses de forma espontànea, sense forçar la naturalesa i seguint el fluxe natural dels aconteixements.

La Medicina Tradicional Xinesa considera la salut com un estat d’equilibri que es mantén per la capacitat de l’organisme d’adaptar-se a les modificacions de l’entorn, descriu el cos humà com un sistema biològic animat per un fluxe continu de Qi o energia que recorre l’organisme a través d’uns canals o meridians, formant una xarxa energètica que regula les funcions del òrgans. Quan es produeix un transtorn en aquesta xarxa i es prolonga en el temps, apareix la malaltia.

El diagnòstic es realitza a partir de l’interrogatori detallat del pacient, l’examen de la seva llengua i la palpació dels polsos.

El tractament principal és l’estimulació dels punts d’acupuntura amb la inserció d’agulles filiformes de metall que es deixen implantades uns vint minuts i després són retirades i rebutjades. També és fan servir tècniques associades com és l’auriculopuntura, la digitopressió, aplicació de moxes, ventoses, electroestimulació, cromoestimulació o altres.